– Un sistema d’interacció amb el text que permeti una gestualitat i contextualitat que doni accés a diverses capes d’informació com el que ja s’està utilitzant en molts programes de geometria 3D com Maya i és comença a implementar en tecnologies tipus iPhonne
– Uns agents que treballin en els vincles de les capes d’informació directa per a que cada element del text tingui varies capes d’informació arxivística
– Una implementació de la dimensió de Hausdorff o una tècnica matemàtica similar que permeti als agents vincular les capes d’informació creativa.
– Unes noves tecnologies que permetin analitzar els atractors estranys que és puguin produir en les capes de coneixement per a començar a establir les meta-estructures informacionals que s’estan generant i que ens ajuden a determinar el valor afegit d’unes series d’informacions sobre unes altres.
– Unes noves tecnologies que permetin navegar per la complexitat, els conjunts difusos i la massiva quantitat d’informació d’Internet.
– Un canvi en l’ensenyament que situi per davant l’assessoria de la maestria. L’hipertext proporciona l’informació i connecta amb el sistema de coneixement per aprendre; però es l’humà qui educa i assessora individualment en la navegació per aquest coneixement.
– Un canvi per situar l’individu particular com a mínim al nivell del individu genèric
L’hipertext ha de ser algu que es genera sense que l’autor hi hagi de dedicar un esforç, tant sols i ha d’aplicar una direcció. Pel lector, el seu accés i us, ha de ser transparent, il·limitat, individualitzat e imprescindible.
3 Comments