Els mitjans de comunicació segueixen insistint en la idea de que ‘Grécia pone en peligro Europa‘ i que avui és una data important, perquè Europa i casi tot el món, es juga el seu futur.
Peró hi ha algu de veritat en tota aquesta alarma?.
Grècia té més o menys la mateixa població que Ohio, tot i que si acceptem el PIB com indicador de riquesa, és fins i tot més pobre (PIB Ohio 478 versus PIB Grècia 310 bilions).
Ningú als USA, s»imagina que si Ohio fes fallida, això significaria la fi del Dolar, el trencament del USA i l’enfonsament de New York, California o Texas. La mateixa Californa ha fet fallida ja algun cop i els USA i el dolar no han desaparegut.
Ara be, si en lloc de Ohio parlem Grècia, que és una economia encara molt més petita, sembla ser que té la meravellosa capacitat d’enfonsar-nos a tots. ?¿
Tota la economia Grega, no arriba a crear ni la meitat de la riquesa, que grans ciutats com Paris o Londres generen. Si sentim a algú dir que tot Europa i l’Euro poden entrar en fallida, perquè uns barris de Paris s’han endeutat massa, en general ho acceptarem només com una patologia mental del qui ho expossi i no li donariem més importancia.
Però si parlem de Grècia, com ja he dit, aleshores tot és possible. El ministre d’economia pot dir que Grecia ens pot destruir a tots, i ningú el tracta de boig, sinò que sembla ser que els boixos ho son els que no s’el creuen.
El que posa en perill a Grècia, i el reste de països, no és pas l’economia, és la supèrbia de les institucions nacionals.
Si Grècia optes per integrar-se en Europa, el seu problema desapareixeria. El banc Central assumiria el deute, els buròcrates la gestió del país i s’unificarien lleis i impostos per a tots els europeus, de manera que, com a ciutadà, et sentissis amb accés als mateixos recursos i serveis, estesis on estesis d’Europa. Grecia no podria fer fallida, perquè no hi hauria un ineficient Estat Grec que pogués fer fallida.
Però clar, en aquesta aposta, els alts funcionaris nacionals, els partits nacionals i els grans conglomerats institucionals, associats al poder nacional, no hi tenen lloc. I com que aquestes institucions són qui controlen el poder, i els mitjans de comunicació; faran tot el possible per a que en cada pais, seguim veient a Europa, i els altres països europeus, com El Gran Problema: Que si la culpa es dels Grecs, que si els Alemanys ens apreten massa, que si els Francesos no ens estimen , que si els Britànics ens boicotegen, que si els italians son uns mafiosos, etc, etc.
Sempre hi haurà un país que farà d’ase dels cops i uns altres ‘nacionals’ que faran de ninot de carnestoltes per expurgar els nostres mal.
Mentrestant, les institucions nacionals, enquistades, seguiran acaparant i repartint-se milions d’euros, per mantenir ben engreixades les seves ineficients estructures i empreses amigues i explicar-nos dia rere dia, que la seva manera de funcionar NACIONAL, és la única solució al nostre problema EUROPEU.
El perill de Grecia no té masa a veure amb l’economia, ni amb Europa.
El perill de Grecia és que els Estats poden trobar-se finalment davant el dilema d’haber de cedir finalment la seva sobirania a Europa i, això, implicaria que molts polítics perdrien la seva feina, i moltes institucions nacionals desapareixerien.
Això tant els polítics com les institucions no volen que succeixi i per tant, apretaran fins que els seus països estiguin en la ruina més absoluta i hagin de cedir.
Grecia es un 2% d’Europa. Deixem-nos de tonteries i actuem d’una vegada integrant-nos a Europa.