Què és aquest llibre?
Aquest llibre és una exploració sobre què significa ser persona en societats dominades per institucions complexes i agents artificials. No parteix de la tecnologia com a objecte central, sinó d’alguna cosa més bàsica i anterior: la relació entre persones, grups i institucions, i com aquesta relació ha anat transformant —lentament, però de forma irreversible— la nostra manera de pensar, sentir i conviure.
Al llarg del llibre se sosté una tesi senzilla en la seva formulació, però exigent en les seves conseqüències: les institucions no són mers instruments externs que utilitzem a voluntat, sinó entorns que configuren la nostra cultura interior. No només regulen el que fem; també modelen qui som. Formen part de la persona mateixa. Canvien la forma en què pensem, confiem, decidim, cooperem i ens reconeixem mútuament. Quan les institucions canvien d’escala, de velocitat o de lògica interna, també canvia el que significa ser algú dins d’elles.
El llibre recorre aquest procés en profunditat: des de les micro-institucions del contacte humà directe, passant per la institucionalització escrita i el naixement de l’individu, fins a l’aparició de super-institucions i meta-institucions que ja no serveixen a les persones, sinó que tendeixen a servir-se d’elles per garantir la seva pròpia supervivència.
En aquest recorregut històric i conceptual apareix el present com un llindar. L’emergència d’agents artificials no és un fenomen aïllat ni purament tècnic: és la conseqüència lògica d’un sistema institucional que ha portat la raó instrumental fins a límits inèdits, mentre ha deixat enrere la dimensió emocional, relacional i proporcional de la convivència humana.
La història de les institucions és també la història de com la persona es transforma. L’aparició d’agents artificials ens situa davant d’un llindar on hem de decidir si aquesta transformació amplifica o erosiona la nostra humanitat.
Aquest llibre no proposa destruir les institucions ni idealitza un retorn romàntic al passat. Tampoc ofereix solucions tècniques tancades. El seu objectiu és fer visible el desequilibri, identificar les esquerdes per les quals ja es filtren noves formes de relació i plantejar dues preguntes centrals: Podem crear configuracions híbrides —persones esteses— que amplifiquin la nostra humanitat en lloc d’erosionar-la? Estem preparats per establir pactes de confiança amb entitats que no són éssers humans?
Kheiron és el nom simbòlic d’aquest lloc intermedi: una figura incompleta, híbrida, que no resol la tensió entre raó i emoció, institució i persona, però que aprèn a habitar-la conscientment.